Primer premi secció Obra Curta A en el XLIII Concurs Teatre en Llengua Valenciana
L’història real de Florence Foster Jenkins …la pijor cantant del món
El reconeiximent de les pròpies llimitacions comença per un mateix. Pero si eres incapaç de vore-lo i tot se suplix en pura ilusió, ¿qué és lo que passa a continuació?
Estem en els anys 40, en Nova York. Els invitem a que coneguen a Florence, l’eixemple perfecte de que l’expressió “d’ilusió també es viu” és molt més que una frase feta. Sona be, ¿veritat? Puix igual no els sona tan be una vegada entren en la vida d’una dona la història de la qual és tan increíble…que costa creure que siga una història real.
L’ànima humana i la seua infinita capacitat de sorprendre, l’increible adaptació de les persones a les situacions més estranyes, la tendrea. l’humor àcit, el sarcasme, la doble moral i la realitat com a espill de les convencions socials es conjuguen en una obra plena de calidea, humor i notes musicals.
Repartiment: Pilar Cases Bonora, Manuel Andrés Zarapico, Marta Guallart Noguera, Virginia Ferraro Bonora, Ana Sanchis Plasencia
Direcció: Lucia Andrés Zarapico